“COMISSARIAT MUSICAL: LA RECEPTA DE LA TRANSVERSALITAT”

Article de Marta Espinós (23/4/15)
Llegir a la web de Sonograma

MARTA ESPINÓS_ Si plantegem la situació actual de la música clàssica en termes gastronòmics, la data de caducitat de la recepta del concert tradicional ja ha passat. Diria que estem esgotant aquell període de cortesia que, passada aquesta data i durant un temps brevíssim, permet acabar el producte abans de que deixi d’ésser comestible per complet. La fórmula del segle XIX ja no alimenta al públic, tip dels mateixos sabors de sempre però a la vegada més i més famolenc de noves combinatòries, sobre estimulat per una societat ultra informada i una accessibilitat màxima i immediata a tot tipus de continguts musicals. Els intèrprets, altament especialitzats en servir sempre un repertori d’ingredients reduït i sempre cuinat de la mateixa manera, oblidem fàcilment l’aspecte creatiu del xef que portem endins, i ens limitem a exercir de cambrers de luxe. Però la responsabilitat d’una bona nutrició recau en el cuiner, que ha de assegurar-se de que l’oient rep un menú apetitós, equilibrat i saludable, que el deixarà satisfet, amb un bon sabor d’orella i amb ganes de repetir.

En la recerca de noves sensacions auditives, i la necessitat de renovar (o ampliar) el receptari tradicional, les corrents transversals i multidisciplinàries estan cada vegada més de moda. Maridar música amb qualsevol altra cosa pot semblar fàcil, però no està lliure de riscs: l’avidesa per mesclar indiscriminadament pot acabar en desastre culinari, o intoxicació sensorial. Al darrere d’una recepta amb èxit, sempre hi ha moltes hores de meditació, ingredients sonors amesurats per les combinatòries artístiques i els temps de cocció creativa. Amb concepte, matèries primeres de qualitat i una elaboració cuidada, es poden aconseguir delicatessen musicals gustosíssimes i aptes per a tots els paladars.

Des de fa un temps combino la meva carrera com a pianista amb la de comissària musical coma codirectora artística de Lo Otro, facetes a les quals aplico al màxim aquesta filosofia.

Lo Otro: rebost de comissariat musical

És probable que el millor rebost sigui sempre aquell on conviuen matèries de procedència ben diversa. Lo Otro és el departament musical d’un estudi d’arquitectura, El Taller, especialitzat en projectes museogràfics, disseny d’exposicions temporals, disseny gràfic, editorial i multimèdia. La singularitat d’aquesta combinació radica en el seu fundador, Juan Alberto García de Cubas, arquitecte, melòman i notable ‘pianòfil’.

En aquest entorn cuinem allò que hem anomenat “comissariat musical”: la direcció artística d’activitats musicals vinculades a un esdeveniment cultural, com ara exposicions temporals, simposis, llançaments editorials, etc. Des d’una filosofia de transversalitat i interconnexió entre les arts, dissenyem una programació a la carta –de qualsevol estil, principalment clàssica, jazz o flamenc–a partir d’una investigació minuciosa que reveli les connexions i ponts estètics entre la música proposada i l’esdeveniment cultural en qüestió.

CONFECCIONANT UN BON MENÚ: EXEMPLES DE COMISSARIAT MUSICAL

A què sona Goya en Madrid? Museo Nacional del Prado

Encara que a Lo Otro som grans defensors de la música fresca i en directe, aquest és el primer exemple de comissariat que hem realitzat amb música “enllaunada”. Com a element innovador recolzat per la tecnologia, el Museo Nacional del Prado ha apostat per un dels nostres treballs més ambiciosos per a l’exposició Goya en Madrid, la museografia de la qual ha estat dissenyada per El Taller. Per primera vegada al museu, el visitant es converteix també en oient, en poder escoltar música des de diversos dispositius electrònics ubicats en una de les sales de la mostra.

Al voltant d’una escultura d’Apol·lo –déu de la música, l’harmonia i la bellesa–, el visitant descobreix a què sona Goya en Madrid. Amb l’ajuda d’auriculars i tabletes, i a través d’una aplicació multimèdia i interactiva, el visitant-oient pot escoltar una selecció musical temàtica i cronològicament relacionada amb l’exposició. A les tabletes també estan contingudes les imatges amb les quals es relaciona cada pista d’àudio. I finalment, els textos explicatius–escrits a manera de cartel·la de l’obra musical com si d’una pintura o escultura es tractés– són claus per entendre les connexions ambles obres exposades. A Lo Otro hem desenvolupat el concepte de l’aplicació, la navegabilitat i la direcció de continguts, que inclouen tant la selecció del repertori com la redacció dels textos.

Sorolla: Un Imaginari Musical

Aquest projecte de concert va ser originalment un encàrrec de la Fundación Joaquín Achúcarro per a acompanyar l’exposició Sorolla & America en les seves itineràncies americanes al Meadows Museum (Dallas) i al San Diego Museum of Art. Així mateix es va realitzar de forma privada al Museo Sorolla (Madrid) per a patrocinadors i prestadors d’obres.

En aquest recital comentat ofereixo repertori pianístic espanyol que il·lustra l’esperit i el contingut de l’univers de Sorolla, traçant un paral·lelisme audiovisual. El concert proporciona una experiència estètica completa, en revelar les analogies dins dels corrents del luminisme sorollà i l’impressionisme i nacionalisme musicals. El programa consisteix en una selecció de peces directament relacionades amb les principals temàtiques de la seva obra: retrats, escenes de nens, estampes de platja i port, i la passió del pintor per Andalusia. S’inclouen grans compositors espanyols coetanis a Sorolla i de la generació posterior: Albéniz, Granados, Falla, Turina, Esplà, Mompou i Rodrigo.

En aquest cas, es tracta de donar-li una volta de rosca a un repertori ben conegut (a excepció, tal volta, d’Esplà) al reconnectar-lo amb una iconografia molt concreta que inspira tant la manifestació sonora com la pictòrica.

Do, Re, Mi Fa… Gol! Un Concert Olimpianístic

Es pot descriure musicalment un partit de ping-pong? I l’ambient d’un estadi de futbol? Pot una partitura narrar un ‘matchball’ de tennis? I una passejada en bici? Aquest concert, en el que també vaig incloure comentaris, ens descobria com els compositors poden arribar a inspirar-se en aquests i altres esports com el beisbol, l’hípica, el golf, la vela, etc. Tot un repertori esportiu que recorre molts dels estils musicals del segle XX: des del ragtime fins al llenguatge pianístic més contemporani.

Aquest concert va ser un comissariat musical per al Dia Europeu de la Música 2013 i la Nit de l’Esport, encarregat per l’Ajuntament de Madrid i la candidatura olímpica Madrid 2020. Va tenir com a escenari un espai excepcional: el llac davant del Palacio de Cristal del parc madrileny del Retiro.

‘El Club de la Serpiente’: Un homenatge a Cortázar des del jazz

En el 50è aniversari de Rayuela, Lo Otro va comissariar–dirigit per Juan Alberto, expert en jazz–un cicle d’activitats per a la Fundación Autor, que explorava l’omnipresència jazzística a la novel·la de Julio Cortázar. Amb una conferència il·lustrada musicalment i tres concerts, es van tractar no només els grans noms del blues al bebop –de Fats Waller a Thelonious Monk– venerats pels intel·lectuals de ‘El Club de la Serpiente’ que escoltaven vinils en les nits parisenques, sinó també la influència de la improvisació com a estètica i concepció estructural.

Un dels concerts va ser la recreació musicalitzada de La vuelta al piano de Thelonious Monk, ressenya escrita per Cortázar després d’escoltar un concert de Monk a Ginebra, que va incloure tots els temes que l’escriptor va escoltar aquella nit. Una altra sessió va plantejar una relectura sonora de Rayuela, recorrent cadascun dels estàndards de la novel·la, veritables protagonistes d’alguns capítols.

Pàgina Web de Marta Espinós: martaespinos.com

Pàgina Web de “Lo Otro” : lootro.com